Telèfono93 215 54 41 / 93 215 49 03 
Escuela única en Barcelona, especializada en bachillerato
 Ofrecemos 27 vías para poder cursarlo
         Usuario:    Contraseña:    
No recuerdas la contraseña?

QUI MANA A CASA II
Publicado el 17-11-2007  ]

RESUM CONFERÈNCIA “QUI MANA A CASA II”

L’adolescència és una etapa en la que es repeteixen les etapes de la infància. Aquestes són:
  • fins els tres anys: on és la meva central alimentària
  • fins els cinc: qui soc
  • fins els set: de què soc capaç
  • fins els nou: que s’espera de mi
  • fins els tretze: no m’importa el que s’espera de mi: que ho faci un altre
  • fins els quinze: qui soc
  • fins els divuit: per a què serveixo, què s’espera de mi

El que està passant actualment és que l’adolescència no sembla tenir final.

Com exemple antropològic tenim el cas d’una tribu a Dakota amb un ritual per passar a l’edat adulta consistent en que els nois als catorze anys sortien del poblat havien de caminar durant tres dies, sense armes ni aliments i sobreviure. En tornar, els experts de la tribu els atribuïen el rol que desenvoluparien dins el grup com a membres adults.

Quan van arribar els europeus els van desposseir del seu entorn i els van traslladar a una reserva on el ritual no es podia portar a terme. El resultat va ser la pèrdua de la capacitat de passar a l’estat adult. Els membres joves de la tribu es van quedar sense rol.

A les societats desenvolupades els joves també s’han quedat sense rols i els adolescents no deixen mai de ser-ho.

En certa manera la falta de rituals fa que se’n creïn de nous i es podria considerar que el “botellón” n’és un. Cal per tant que creem els rituals que els converteixen en adults.

D’altra banda l’entorn no ajuda ja que, davant el desconcert, busquen referents al seu voltant i el què troben és gent tan desconcertada com ells. No troben models on emmirallar-se o els que troben són els d’internet, la play, la tele, etc. En definitiva models no desitjables irreals i pocasoltes.

A la primera adolescència busquen la identificació sexual i en tenen prou amb 2 ó 3 amics. No els cal encara el grup.

A la segona adolescència ja escolten una mica. No els cal trencar el cordó umbilical perquè ja ho han fet. No els cal lluitar per les seves llibertats i privilegis. Ja no cal més negociació amb ells.

Cal educar-los en la llibertat, ja tenen pensament moral. Busquen adaptar-se a la Societat. Busquen el seu rol i els hem d’ ajudar a trobar-lo. Volen saber que n’espera d’ells la Societat. Trobar el rol els deixa tranquils, fins i tot si és un rol que els pares puguin considerar no gaire bo. És probable que més endavant el canviïn.

L’entrada a la maduresa comporta una sèrie de factors que són:
1-Sentit de la responsabilitat
1.1-cap a ells
1.2-cap als que els envolten
1.3-cap a la Societat

2-Sentit d’independència: capacitat de proveïment (des dels 14 anys no els hem de fer l’habitació. Quan ho fan els pares, ells no aprenen res)
3-Identitat sexual definida
4-Capacitat de mantenir un compromís social (complir la seva paraula). Cal reclamar-los-ho
5-Conquesta de la moral de cooperació
6-Reciprocitat amb l’adult. Reflexionen sobre el que se’ls diu

Per considerar que ja són madurs cal que tinguin consciència moral, que els ve de l’entorn:
  • família
  • escola
  • grup
  • societat
Han de tenir consciència social, ser capaços de posar-se en el lloc de l’altre i d’entendre que els altres poden tenir valors morals diferents als seus.

Si falla l’evolució de la idea moral poden caure en bandes, perquè quan no tenen el seu ordre moral propi l’agafen del grup (skins, ...)

Quan tenen compromís ètic han arribat a la maduresa.

Els adolescents avui són més competitius, més consumistes, menys dòcils i més insociables perquè les noves tecnologies han fet que tinguin menys recursos en les distàncies curtes.

Tenen la necessitat de mostrar-se invencibles, creuen ser el centre del mon i es vesteixen amb aquesta moda “fregall” que els fa semblar humils però no en són gens i són molt poc respectuosos.

Convé mirar-los als ull quan els parlem. Ells sovint són incapaços de fer-ho.

Generalment a aquesta edat ja no és tan important el grup però si ho són, els 2 ó 3 grans amics. Ja tenen una imatge de si mateixos i s’han posicionat en un grup o altre segons el tipus de roba que fan servir.

Els joves practiquen un oci que no te espais previstos, per això molt sovint envaeixen els carrers i ocasionen problemes.

Recomanacions als pares (fruit del debat):
1.- Cal parlar amb ells i mirar-los als ulls
2.- Tractar el tema de la sexualitat. Pot semblar que en saben molt però tenen grans llacunes i poden ser molt irresponsables en aquesta àrea.
3.- Com que no hi ha rituals de pas de l’adolescència a l’edat adulta convé que aquests rituals els els creem nosaltres.
4.- No degradem el rol que trien encara que no ens agradi
5.- No parlar mai amb ells si s’excedeixen. Dir-los que la seva actitud no permet parlar en aquell moment i que ho deixem per a més tard. No acceptar mai un insult.
6.- Si mostra falta de respecte o crea grans problemes sempre queda la solució de dir-los “ja saps on és la porta”.
7.- Parlar-los en fred i en tercera persona.
8.- No enviar-los a viure a l’estranger si no estem segurs que han assolit una certa maduresa. Lluny de casa els problemes empitjoren.
9.- Davant d’un excés de consum d’internet pactar horaris raonables (una hora diària) i plantejar altres possibles interessos. Si no compleixen desconnectar-los-el. Si els deixem que abusin de l’ ordinador poden acabar amb la síndrome de Hikikomori, és a dir tancats a la seva habitació i incapacitats per relacionar-se físicament amb la gent.
10.- Imprescindible que pare i mare estiguin d’acord. Ells coneixen els pares en profunditat, més que els pares a ells i saben quan poden aprofitar-se de les desavinences. Saben trobar la vàlua més feble.
11.- És bo fer-los saber els nostres sentiments: “ho estic passant molt malament...”, “pateixo per...”
12.- Intentar sorprendre’ls amb les nostres reaccions emocionals. Ells saben normalment tocar la tecla que fa que saltem.
En aquestes ocasions val la pena marxar fins que ens hàgim calmat. Així desactivem el mecanisme automàtic que es podia haver creat.



INVITACIÓ A LA CONFERÈNCIA

GRANÉS BATXILLERAT
us convida a la conferència i debat que sobre el polèmic tema de les relacions paternofilials y la suposada crisi d'autoritat a les famílies, donarà la pedagoga i escriptora

Nora Rodríguez

el 22 de novembre, a les 19,30h a la sala d'actes de la Caixa d'Enginyers, Via Laietana, 37.









 



GRANÉS Batxillerat - 2007

Passatge de la Concepció 15 - 08008 BARCELONA
Tel. 93 215 54 41 - 93 215 49 03 - Fax 93 215 73 54
granes@granes.org - www.granes.org